La Llei va significar un punt d’inflexió. Per una part, culminava un procés, el de la protecció legal, i per l’altra, iniciava una nova etapa, engrescadora i apassionant: la de la gestió pròpiament dita.

L’espai a gestionar era (encara és) socialment complex, econòmicament actiu i dinàmic i notablement singular des del punt de vista ecològic i paisatgístic.

Els primers anys van ser complicats. La inexperiència, però, sobretot, la nul•la capacitat de reacció (fins al 1985 no es va dotar el Parc Natural de recursos humans i econòmics) van generar frustació, desil·lusió i desinformació a parts iguals.

Gràcies a un major suport institucional, es va resoldre, definitivament, el principal impacte, les extraccions de gredes del volcà del Croscat (el maig de 1991 va sortir el darrer camió) i, de mica en mica, es va poder estructurar un equip de gestió disposat a afrontar nous reptes. El principal: conservar els valors naturals presents al Parc Natural i fer-ho de manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels seus recursos i de l’activitat dels seus habitants. Durant aquests anys, el Parc Natural ha desenvolupat projectes i plantejat iniciatives, ha participat en programes globals i ha influït en projectes locals. Els resultats han estat diversos però, mentrestant, el Parc ha complert trenta anys.

Per consolidar el que s’ha aconseguit fins ara, es fa indispensable el compromís, la implicació i el treball en xarxa de tots els organismes amb competències en el tema, locals i nacionals. Perquè la conservació de la natura no és un treball exclusiu de ningú, és una inversió que ens proporciona rèdits a nosaltres i a generacions futures. Aquest compromís compartit per tots podria ser el tret que caracteritzés la nova etapa del Parc Natural que encetem ara.

Més informació: Història de protecció del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa